La meva companya sempre ha estat, i sempre serà, fan del Cola-Cao.
Quan vam començar a viure junts ella no em va donar cap oportunitat,
tossudament es va negar a avaluar qualsevol alternativa possible al Cola-Cao.
Així que vaig claudicar de per vida. Quan alguna vegada, els meus fills s’han
conxorxat pressionant per comprar una altra marca de xocolata en pols per
dissoldre, la nostra resposta com a caps del clan familiar ha estat clara i
unànime: NO. L’altre dia van venir uns amics del meu fill gran a casa. Al
vespre, mentre sopàvem tota la
família, el meu fill va comentar que els seus amics s’havien fet un
fart de riure per la quantitat de pots de Cola-Cao que tenim guardats en un
dels armaris de la cuina. Vist fredament, els amics del meu fill, tenen raó. No
obstant, hi ha una explicació fruit del nivell d’excel·lència que hem assolit
després de tants anys d’addicció al Cola-Cao: la suma dels volums de tots
aquests pots de Cola-Cao és igual al volum dels dos sacs de Cola-Cao que hi
ha a l’envàs familiar de Cola-Cao que sempre comprem al supermercat,
d’aquesta manera, l’ incòmode envàs familiar queda perfectament contingut en
el sumatori de pots depositats dins de l’armari. Espero que aquesta explicació serveixi per calmar la burla hilarant dels amics del meu fill. Moltes gràcies.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada