Estem de Festa Major d’un poble que no identifico en el somni. Em
toca preparar el dinar de Festa Major. Decideixo cuinar un “oliaigo” (plat
típic de Menorca, molt senzill de fer, que es basa en un sofregit de ceba,
pebrot, all i tomàquet, i que abans de servir s’escalda, quan es serveix a taula s’acompanya amb figues).El somni
segueix amb tota la gent asseguda a taula,...tothom està sorprès del dinar.
Critiquen que no sigui un típic dinar de Festa Major. Tasto l’”oliaigo” i és
molt àcid. Sobre la taula plana una intuïció comuna a tots els comensals: a
taula només un dels plats a sortit bo!... ens mirem de reüll entre nosaltres,
tothom amb la cullera a la mà i amb la sopa caldejant, ningú gosa fer el
primer tast per no arriscar-se.... arribats en aquest
punt,....el somni torna a començar: des de “Estem de Festa Major d’un poble...”
fins a “...rebre tanta acidesa”. Faig aquest bucle quatre o cinc vegades. Em
desperto suat. Són les 5h 07’.
Nota:
aquest cap de setmana era Festa Major a Solsona. Dissabte a la tarda veient
que la figuera de la masia estava repleta de figues,...vaig preparar una
“oliaigo”.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada