INSTITUT PERE MATA DE REUS

Aquests vacance he visitat una de les joies del modernisme català, l'Institut Pere Mata, a Reus, de Lluís Doménech i Montaner. Fou inaugurat el 1908. El modernisme el trobo especialment bell, bàsicament perquè és elegant. Té aquell punt de la sofisticació senzilla. Escollit el motiu sobre el qual versar, repeteix contínuament formes originals impregnades de colors naturals que fan el conjunt bell i el detall elegant. Res de més, tot volgudament escaient. La zona oberta al públic s’anomena “el pavelló dels distingits”. Originàriament fou concebut per a ser destinat exclusivament a homes. A "homes malalts". Cada planta tenia capacitat per a 12 persones,...tot un luxe, pel qui s’ho podia pagar. Hi havia tres categories d’habitació; les més benestants, tenien bany i lavabo, cambra de dormir i sala d’estar. I el personal mèdic, espiava al pacient, a través d’una finestreta. No obstant el que més m’ha fascinat era el concepte d’"home malalt". Si bé hi havia pacients realment malalts, molt d’ells, eren senzillament solters. Ser home solter a principis del segle XX no era socialment ben vist. Les famílies poderoses, per tal d’estalviar-se l’escarni públic que suposava tenir un fill amb aquestes condicions, preferien enviar-lo al Institut Pere Mata de Reus, argumentant que el fill havia marxat de viatge a les amèriques. El “single” (tan ben valorat avui en dia!) s’estava però a Reus. Amb aquesta distingida clientela (imagineu uns quants solters rics i en edat de casar tancats en un centre a Reus) els diumenges a l' Institut Pere Mata, especialitzat en "homes malalts", s'organitzava un  Gran Ball, on eren convidades, com havia de ser, totes les noies fadrines a qui els convenia un bon partit. Segurament alguna parella de ball podia acabar pujant a les habitacions del pis de dalt,...mentre, les infermeres vigilaven "els malalts" des de la finesteta. Genial,...el modernisme és senzillament genial!