|
Joan Fàbregues |
Ahir, en la missa pel funeral d’una persona que es feia estimar, en
Joan Fàbregues, vaig coincidir amb un escriptor català que vaig conèixer quan
vaig estar vinculat, ja fa anys, a l’organització del Premi de Poesia Amadeu
Oller. Xerrant després de la celebració va sortir el tema dels fills adolescents,...de la dificultat,
com a pare, de gestionar bé les relacions amb el teu fill,...com que ell és
un literat, va deixar anar una petita perla escrita pel poeta Màrius Torres, fent
referència a l’amor en la relació entre pares i fills que no em
puc estar de reproduir: “Al pare se l’estima
amb respecte, al germà amb companyonia, a Déu amb esgarrifança, al fill se’l
deu estimar amb orgull i a la dona se l’estima amb desig”. Vaig pensar
que eren unes paraules molt ben trobades, breus i escaients (acceptant el
context en que foren escrites en relació a l’amor a Déu) i que era una sort,
ahir, en l’adéu a un persona que estimava, haver descobert
aquesta joia.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada