PUNT DE BREAK!

Divendres passat vaig tenir la sort d’anar a fer un menú amb la meva dona,....ella i jo a soles íntimament dins del restaurant habitual de menús amb les taules de fòrmica marrona. La televisió estava encesa: les semifinals de Roland Garros. El cert és que el tenis mai m’ha agradat,...és com el ciclisme,..en valoro l’esforç dels esportistes que hi participen però el trobo especialment avorrit. Segurament es deu a que no he estat educat per entendre un esport tan elitista. Abans el tenis estava reservat a les classes socials poderoses, l’aristocràcia i l’alta burgesia,...poc a poc s’ha anat popularitzant,...dins d’uns límits, però estarem d’acord que conserva tot el pedigrí d’un esport de classe i d’elegància, conservant marques exclusives i un refinat vocabulari anglosaxó. En aquest context la meva dona em va fer una bona pregunta que no vaig saber respondre: per què en el tenis,...quan acaben el partit,...cada tenista marxa cap a la seva cadira, recull les seves coses dins les seves motxilles tipus “Thermo-bag Wilson Tour 15” o “Babolat Racket Holder X12 Aero Red Team Line” (on per cert el número sol indicar el número de raquetes que hi caben a dins!) i llavors es carreguen la bossa a l’espatlla i marxen cap els vestuaris carregats fins el cul després de cinc hores de “match”,...i el guanyador, encara va signant dedicatòries als espectadors asseguts a primera línea de pista (ara ja d’en peus)? La pregunta no és fàcil. Altres esports elitistes com el golf tenen portadors encarregats de carregar tot el que el senyor golfista necessiti,...pot ser el tenis no es pot permetre costejar econòmicament un parell de portadors (un per cada jugador)?... pot ser és un cas de petulància pedant de demostrar la fortalesa física dels esportistes inclús després del partit?...no ho se,...agrairia que si algú ho sap m’ho expliqui. Us dono les gràcies per endavant. Nota: La foto  és de la final del Roland Garros d’enguany que fou aturada a mig "match" per culpa del “elemento líquido” segons diuen les cròniques periodístiques (la pluja) i on es pot veure el tenista en qüestió com marxa de la terra batuda de París carregat amb totes les bosses mentre un portador (dedueixo per tant que el tenis si pot pagar portadors porta-paraigües) l’acompanya portant un paraigües,...si jo fos el tenista li canviaria les bosses pel paraigües cagant llets.