ELOGI A L’AGULLA D’ESTENDRE

Així els auriculars funcionen! A casa meva sempre els hi hem dit agulles d’estendre, perquè el seu ús habitual pel qual foren concebudes, és el d’estendre la roba, un cop rentada, perquè s’eixugui a l’aire  penjant-la d’un fil. Jo tinc agulles d’estendre per tot arreu,... i les utilitzo per tot. Considero aquest, un dels grans invents de la humanitat. La idea és simple: dos pals iguals entre ells (preferiblement de fusta),  de secció diferencial al llarg de la seva longitud, disposats paral·lelament en el sentit de més a menys secció, units centralment per un ressort que manté estable el sistema, fent que en  l’extrem de major secció els pals es toquin, mentre no ho faci en l’extrem oposat de menor secció. La bellesa d'allò senzill i útil. Hom pot trencar l’equilibri del sistema gràcies al mecanisme de doble palanca. L’aplicació amb els dits d’una pressió contra l’acció del ressort obre l’extrem on els pals presenten menor secció (i per tant separats entre ells en la posició d’equilibri del sistema) permet separar els pals en l’extrem oposat (el de major secció), aconseguint així que es deixin de tocar, obrint-se un espai entre ells. Moment en que pots encabir entre els dos pals QUALSEVOL objecte que vulguis subjectar.  I aquí rau l’èxit d'aquest invent....en que pots encabir QUALSEVOL  objecte, sigui fi com una fulla de paper, rugós com una tela o sensible com la carn humana, perquè el sistema està perfectament calculat perquè quan hom deixi d’aplicar-hi la pressió que inestabilitza el conjunt, la força del ressort, reestableixi l’estat estable en equilibri, i l’extrem on els pals presenten major secció, actui com a impecable mordassa sobre l’objecte encabit, obtenint així, la perfecta subjecció del QUALSEVOL objecte. Després d'aquesta dissertació, descanso ajagut a l'hamaca ente la roba estesa, com deia Schopenhauer, “el geni és qui és capaç de veure la idea en el fenòmen”.