Avui caminava de
tornada amb el vent de cara pel passeig dunar que us vaig descriure el 2 de març en aquest bloc. Respirava conscientment, volia gaudir del
moment, volia viure l' "ara i aquí" plenament. I el present m’ha fet un regal. Pot ser
hauria estat un bon regal una banyista desvestida,...però hagués estat massa poc original.
El regal que he tingut ha estat molt millor. L’he tingut a cinc metres uns
quants minuts,...s’estava aparentment en alerta tranquil·la,...fins que, un
ciclista amb presses ha passat pel nostre costat,...i ell, desconfiat, s’ha
esmunyit sota els taulons de fusta del paviment. On s’amagarà després de
Setmana Santa quan la calor infecti la platja de regals desvestits?
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
dilluns, 26 de març del 2012
NO ERA UNA BANYISTA DESVESTIDA!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada