BIBLIOTEQUES IMPROVISADES

Trona el dosificador de la cafetera contra la caixa del marro, i dos “clecs” de cafè molt fan esbufegar el vapor àrid contra la tassa. M’adono de les veus amorfes dissonants de l’entorn: ara domina el gaig d’una iaia i després aquella garsa rondina a la seva filla. Hi ha un corb que demana un tallat mentre el destorba la trucada imperfecte del seu “iphone”. Assegut a la taula de la cantonada tanco el llibre que havia vingut a llegir; del plat, rosego les engrunes  que ha fet la crosta de la coca i empasso l’últim glop tonificant abans de marxar. El bar no és un bon lloc per llegir. Passejo pel parc nu del verd fins trobar un banc romàntic on seure. Aquest hivern cueja la seva finitud i m’escalfa un sol suau d’escuma. Fills cridaners m’encerclen per tot arreu, però dins d’aquest espai obert no em molesten, i la lectura flueix lleugera. Llegeixo fins que ella em fa alçar la vista: s’està perfectament alineada entre les línies llargues dels vells plataners i la vall del meu llibre. Les lletres del seu llibre es donen a la claror mentre les seves cames creuades aterren amb un peu de puntetes. No havia previst aquesta presència silenciosa tan incòmode que fa que el parc tampoc sigui un bon lloc per llegir.