“LA ELEGANCIA DE SUS HORAS ÍNTIMAS”

Cansat de passar fred els vespres d’hivern, a casa, quan tornava cansat de treballar, vaig comprar-me la meva bata de Boatiné, perquè sóc dels que  sempre he cregut que un mai pot deixar de ser elegant, ni tan sols en la intimitat de casa seva. A més a més, la propaganda era irresistible, deia així: “Imagine el placer que sentirá al vestir una de estas maravillosas batas Boatínadas. Al mirarla ahora ...usted ya la desea. Las horas íntimas de su hogar son una ocasión de lucir su elegancia. Además, qué cómoda, ligera, cálida y también,... qué práctica!. Fáciles de lavar y no necesitan planchar. Elija entre el variado surtido de modelos y colores de bata púes todas son de auténtico tejido Boatiné”. La veritat és que els anys viscuts dins la meva bata de Boatiné han estat molt confortables. M’ha donat comoditat i escalfor les tardes plujoses de Diumenge, i he lluït l’uniforme per excel.lència d’estar per casa sopant amb familiars i convidats, realçant el meu bon gust i la meva distinció. Algun vespre  despitat he baixat amb ella a llençar  la bossa de deixalles al contenidor, i algun matí, endormiscat, he sortit a comprar el pa per sort i delit de la meva amiga la fornera. Però ahir vaig haver-li de dir adéu. Després de 27 anys,...ahir li vaig dir adéu a la meva bata de Boatiné. La pressió ambiental familiar ja era insuportable, mai han entès la meva elegància, penso que de forma totalment injustificada,...i un, a vegades,pel bé de l’harmonia familiar, ha de prendre decisions contra les seves pròpies conviccions.