SOMNI DE LA NIT DEL 21 AL 22 DE GENER DE 2012

Estic sopant amb una vintena de persones conegudes. No se què estem celebrant,...però identifico ex-companys de feina que es dediquen al sector de la construcció i també en Pep Guardiola.  El sopar el fem en un menjador dins d’una de les cases ubicades en una gran hisenda Castellana, de la Manxa. Tota la Hisenda està rodejada per un mur emblanquinat amb calç. És una edificació centenària.  La taula és allargada i règia. Mengem i bevem mentre xerrem,...l’ambient és magnífic. Em truquen al mòbil, des de taula estant contesto. És el paleta de casa, que m’explica que han trobat la paret de l’habitació de la meva filla de 6 anys amb molts problemes d’impermeabilització  i que s’hauria d’arreglar, li pregunto què em costarà i em diu que uns 20.000 €, però que és imprescindible que es faci,...no contesto, penso que jo tenia previst un màxim de 4.000€ per fer l’habitació nova de la meva filla,...penso que amb aquest pressupost també hi havia els mobles. Segueixo en el sopar, uns encarregats d’obra expliquen que s’han muntat una empresa pròpia, un d’ells està molt cardat, i no tardarà a tancar l’empresa, l’ altre diu que aguanta, que de moment va tenint feinetes,...de cop tothom es posa a felicitar en Pep Guardiola per haver guanyat al Real Madrid, aquesta setmana, a casa seva, per 1 a 2. Ell riu i s’aixeca de la seva cadira, agafa un porró ple de cava i es posa a servir-nos-el, anant de comensal en comensal per darrera les cadires, i abocant, pel broc gros del porró, el cava damunt dels plats fondos de sopa que tots tenim a tula, com si fossin sopes, primer hi ha desconcert, però després a tothom li sembla molt bé. (Salt al hiperespai)  Em trobo entrant al despatx del mestre de música de la meva filla  (que té 6 anys). El mestre de música és en J. (un amic que és músic). El seu despatx té l’aparença de la consulta d’un metge. De fet en J. porta bata de metge. Entro amb la meva filla agafada de la mà,...a l’altra mà porto una carta que un altre professional de no se què  m’ha fet en referència a la meva filla i que jo vull ensenyar a en J. Ell ens fa passar amablement. Comentem banalitats. Finalment li entrego el sobre tancat que conté la carta. Quan ell agafa el sobre fa fora la meva filla del despatx, em mira, volent dir que no és prudent que hi sigui quan obri el sobre. Quan obre el sobre....em desperto. Son les 6h 25’. ***** Nota 1: M’he aixecat i m’he posat a la cuina de casa  a transcriure el somni perquè no desapareixi per sempre. En el silenci d'aquestes hores de cop s'’ha obert la porta de la cuina. M’he espantat. Era el meu fill mitjà de 10 anys, que despentinat, encarcarat i adormit, quan m’ha vist, ha exclamat: menys mal!. Li he preguntat que què li passava. No he parat de somiar en tota la nit. Li dic que vagi a dormir de nou que és molt d’hora. Em diu que no, que no vol tornar a somiar. M’explica que l’últim somni passava a la masia que tenim llogada al Solsonès, em diu que hi era amb en V i la M, i que els atacaven uns dolents amb gossos,...al final per poder-se salvar cremen els gossos,...em diu que ha estat horrible. També em vol explicar un altre somni on qui ara diu que és la seva xicota, la B., decideix tallar amb ell perquè no suporta que a ell li agradin els barrufets,... Nota 2: Quan el meu fill s’ha tornat a posar a dormir al llit de matrimoni amb la seva mare he pensat que cada nit hi ha un món nocturn paral.lel on no paren de passar coses increïbles. Cadascú de nosaltres somia els seus somnis,...i tots en tenim d’ells una vivència real. El meu fill m’ho explicava fil per randa,no tinc cap dubte que ho havia viscut. Cada nit vivim un món tan real com el diürn,...però que no controlem. Enigmàtic!!!!