Aparquem el cotxe dins d’un garatge vell, gris, brut, lúgubre,...hi
ha molt poca llum. Concretament aparquem el cotxe a la segona planta (només
n’hi ha dues) tot i que a la primera planta hi ha places buides. Sortim del
cotxe i aquí el món s’atura. No estic sol però no puc dir amb qui estava.
Estem drets davant del cotx, palplantats. No passa res, no hi ha ningú, però
la situació és cada cop més asfixiant, ha nascut una agressivitat a l’ambient
que va in crescendo. Les condicions cada cop són més dures, tot és mental,
perquè exteriorment el garatge segueix estàtic: vell, brut, gris, lúgubre.
Tinc clar que no podem tornar a agafar el cotxe però que hem de marxar d’allà
dins sense perdre el temps. Aleshores apareix el propietari del parking, un
senyor gras, antiquat, vestit amb una casaca pesada de pell gruixuda, porta
una barba frondosa i mal afeitada, uns cabells foscos, pollosos i despentinats. La seva imatge és esfereïdora . Està clar que no ens vol deixar marxar.
Em fa fàstic aquell home. No li fem cas i comencem a caminar. Llavors
apareixen molts indigents, és un exèrcit de cretins al seu servei disposat a
tot per tal de retenir-nos. Estem acorralats. La següent imatge que recordo
és que ens hem escapat del cercle que ens acorralava i estem corrents escales amunt cap a la sortida. El propietari no ha
volgut pujar les escales perquè és massa gras, i ha agafat l’ascensor. Les escales i l'ascensor pugen fins el primer pis. Nosaltres arribem primer.
Correm cap a la rampa d'entrada dels cotxes des del carrer, quan estem pujant, miro enrera i veig l’home amb les mans aixecades com cridant enfurismat,...però
no el sento. Marxem del garatge. L’endemà, al diari, surt publicada una
notícia al  diari amb una fotografia del propietari del garatge amb l’abric
posat, es queixa de que estan asfaltant el carrer d’entrada al seu parking,
diu que no ho estan fent bé, diu que ell té els tiquets de la planta
d’aglomerat on es pot veure que la temperatura de l’emulsió no és la
correcta, i que, a canvi de no protestar demana que li asfaltin el forats que
té al seu garatge. Em desperto amb molt mal da cap al clatell. M’incorporo.
Moc el coll. Pixo i escric el somni. Són les 2h:02’ de la matinada.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada