SOMNI DE LA NIT DEL 21 AL 22 D’OCTUBRE

En el somni estic treballant amb els meus companys actuals de feina, però també estic treballant amb el meu ex­ cap, qui era el “Presidente” del grup empresarial on jo treballava ja fa més de tres anys, (el “Presidente” era un tipus malcarat, baixet i malparit,conegut amb el malnom de Napoleó). No obstant jo sóc conscient de que jo no tinc cap relació laboral amb ell, ara mateix, però tot és una mica confós, i de fet sí que vaig a un gran banquet, on ell ens ha convidat a tots. El menjar està molt bo i impera un ambient de festa,… però jo em sento intranquil. Ell s’aixeca de la taula i fa un discurs dient que tot va molt bé i que encara anirà millor perquè aviat s’implantarà un nou programa informàtic que revolucionarà la companyia. Tothom beu i menja. Tothom està de cel.lebració. A continuació apareix ell vestit amb culot i mallot, marcant una panxa prominent, i amb una bicicleta de carreres. I promet l’oro i el moro a qui el guanyi fent una cursa fins el poble del costat. Tots ens animen, i anem a buscar la nostra bicicleta,…jo també, però penso que comencem malament, perquè “el Presidente”, ja fa trampes ja que ja fa estona que ha sortit. La següent imatge que m’apareix és la de tots pedalejant en escamot per una carretera que bé podria ser l’antiga carretera de Sta. Maria de Palautordera a Sta. Margarida, passant per St. Esteve (jo vaig estiuejar alguns anys a Sta. Maria). La típica imatge de carretera delimitada per plataners centenaris, que encara empetitegen més la seva amplada amb la intermitència dels troncs gruixuts d’escorça clara i escamada. Jo segueixo intranquil. Penso que hi ha alguna cosa en tot això que se m’està escapant. No me’n refio. Quan tot l’escamot estem arribant a l’entrada del poble veí, “el Presidente” ja torna sol dins d’un cotxe que condueix un xofer. Quan el veiem comença a córrer el rumor que tot ha esta una enganyifa, que ens ha pres el pèl, que el seu objectiu era fer-nos físicament fora de l’empresa, per ara, anar-hi amb el cotxe i no trobar ningú, entrar a l’ordinador de cadascú i esborrar totes les dades. Llavors penso que en el meu cas, he d’estar tranquil, que tot hi treballar a la mateixa oficina, nosaltres, treballem per una empresa de diferent a la seva, i que com que ell no coneix el nom de la nostra empresa, no podrà accedir als nostres ordinadors per fer desaparèixer la informació. N'estic convençut,…però segueixo estant nerviós. Em desperto. Són 2/4 de 7.