L’OPTIMISME, LA IL.LUSIÓ I LA COMPETÈNCIA

Mireu, avui us confessaré que cada any tinc una cita prefixada i obligada. Efectivament, entre finals de gener i finals de febrer, vaig a sopar amb un amic. Es tracta d’un sopar privat: cosa de dos,…i prou! Això passa ja fa uns quants anys. Cada any paga un dels dos – evident, estimat Watson!-. Qui paga no és per sorteig, ni per torn alternatiu, ni per designi diví,…paga qui ha perdut la juguesca! Sí, perquè la única raó de ser  d’aquest sopar és acordar una nova juguesca, cada any acordem en què consistirà la proba, quines normes s’hauran  de seguir, quins seran  els criteris de valoració,… és adir definir tots els paràmetres de la nova competició anual.  Val a dir que les juguesques, durant tant anys, han estat de tots els colors, unes més confessables que d’altres,…i algunes decididament censurades. No obstant, la maduresa ens ha portat més serenor, i puc explicar, sense ruboritzar-me, i a criteri d’exemple, que l’any 2009 i 2010 vaig pagar jo el sopar. Vaig pagar-lo jo, i ben a desgrat. El nostre cicle vital va madurant, ho acabo d’escriure unes ratlles més amunt, i amb ell, la nostra panxa ha anat inflant-se, en algun cas de forma descaradament impertinent. Ho heu endevinat: la juguesca era perdre pes. El resultat: la meva clara derrota. Aquest 2011 hi torna haver juguesca, PERQUÈ SOM OPTIMISTES i pensem, cadascú de nosaltres dos, que aquest any podem guanyar, i la juguesca d'enguany consisteix, precissament, en mantenir un bloc. En el meu cas “ENYORANT  REGINALD PERRIN”. En el seu… no ho penso dir,….perquè li en faria publicitat, cosa que va contra els meus interessos directes si es que vull guanyar un sopar. I tot això ho explico,…perquè fins aquests últim més, he estat molt engrescat a escriure,… m’ho he passat molt bé,…posant-me a pensar sobre què podria escriure,…i divendres a la nit, quan tota la meva familia ja dormia, em posava tranquil i còmode a fer una nova entrada al bloc. Conec les meves limitacions com a redactor, periodista o dissenyador,…però com que ho faig amb una única intenció: no pagar el sopar del 2011 el nivell assolit me l’auto-accepto, TINC IL.LUSIÓ per fer-ho.L’ estímul és sostingut i descomunal, i he trobat energies secretes per escriure. Però com deia aquestes últimes setmanes estic defallint. I avui, divendres, quan m’he obligat a posar-me a escriure, he pensat a què es devia aquesta crisi creadora. I de seguida ho he trobat. És una estratègia mal intencionada del meu competidor,...un autèntic complot malèfic. El meu competidor ha fet un canvi radical de vida en aquests últims mesos,…a canviat radicalment, el seu projecte professional,… i enlloc de mantenir el seu bloc competitiu, mantenint frec a frec les entrades als corresponents blocs, ha dedicat el seu esforç  a d’altres assumptes. En conseqüència, ara puc presumir humilment, de certa avantatge numèrica (fa poc, a peu de pàgina, celebrava la meva entrada número 50),…i  per tant, de certes garanties de sopar gratis el pròxim febrer. Aiò m'ha fet afluixar: em falta LA SEVA COMPETÈNCIA,...i això pot esdevenir catastròfic a curt plaç,... ja que encara queden entre 4 i 5 mesos de competició. Automàticament he pensat el necessari que esdevé per a l'ésser humà la competència. L’any 2009 i 2010, tot i perdre, em vaig aprimar, pes que ara estic recuperant: actualment  pateixo, d'all+o que se'n diu una descompressió ventricular (del ventre)!. L’any 2011 he escrit jo solet (si m’ho demanen a priori, ho hagués considerat missió impossible) cinquanta entrades en aquest bloc, i ara quan ell ha baixat el seu ritme productiu,…les meves forces comencen a flaquejar. Per tant, resulta evident que per progressar cal tenir l’estímul de la competència, tenir il.lusió pel què fas i ser optimista. La il.lusió i l’optimisme els poso jo, la competència l’hauria de posar el  rival, i si no la hi posa, (i ho dic per provocar) caldrà  buscar l’estímul de la competència interna,…i això és el que estic fent,…seguir escrivint una entrada al bloc cada divendres, fins com a mínim arribar als cent articles, i després cap als mil. Contra les crisi: L’OPTIMISME, LA IL.LUSIÓ I LA COMPETÈNCIA. ******************** P.D.:Us penjo un tros de vídeo d’una conferència que em va passar el meu company de sopars anuals, on explica com hem de recuperar l’optimisme i la il.lusió per mantenir-nos en forma i ser competitius.