THE BINGO WINGS: una felicitat que arriba amb l'estiu.

De les dones que m’estimo quan el pas del temps fa que envelleixin, hi ha una part del seu cos que sempre m’ha fascinat. Recordo de petit buscar-ne el seu contacte amb els meus dits índexs i polze, a manera de pinça sense pessigar (...i de "gran" encara ho intento!).  I ara, precisament ara, quan arriba l’estiu, quan van més lleugeres de roba, és quan més els llueixen. M’agrada asseure’m al costat d’elles, mentre, per exemple, gaudim d’un bon dinar i esperar. Espero,…espero pacientment, … sense  pressa,…sabedor de que el moment arribarà …i finalment arriba, arriba  per exemple quan allarguen el seu braç per punxar una oliva amb la forquilla,…és llavors quan es produeix el fantàstic moviment greixós d’allò que els anglesos, tan encertadament, anomenen “the bingo wings” , perquè quan una dona canta “BINGO!”, els mostra de forma esplèndida a tots els éssers dels seu entorn tot aixecant la butlleta guanyadora amb un somriure de felicitat,  (quina flexibilitat més genial tenen els anglesos amb el seu idioma!), … quina flexibilitat, la de la massa fofa de greix (the flabby fatty) , quan es pendula tremolosa igual que el cul de la Shakira, mentre rau  atrapada entre el tríceps i la pell fluixa, entre el colze i l’espatlla generosa.