Les plantes de casa m’estan florint i dic als meus fills que ja ha arribat la primavera. Busco quin és l’origen etimològic del mot primavera (per curiositat, perquè he trobat bella la meva floració, i perquè he après que les coses perduren quan tenen sentit). Primavera ve de prima, de primer en llatí, i del ghrê indoeuropeu que vol dir créixer o esdevenir verd (paraules angleses que tenen aquest origen en son green - el color verd- o el verb to grew - créixer) que passa a ver(a) en les llengües llatines. Té tot el pes d’aquest món que sigui així quan els arbres caducs han passat el seu hivern sense fulles i els marrons borrons esclaten en fulles verdes. En aquest punt he pensat si podia parlar en propietat de primavera a casa quan el que m'alegra són tots aquests colors que em donen les flors, que de forma sorprenent es manifesten amb subtil delicadesa , amb la gràcia misteriosa d'aconseguir modificar el meu estat d'ànim, la meva alegria de viure, només contemplant-les. Si a casa no tinc arbres caducs i la benvinguda de la primavera me la donen aquestes primeres flors em cal inventar un nou mot: primacolora a casa !
|
Ahir al Milenium del canal 33 van parlar del Japó i de la vinculació dels japonesos amb la natura a nivell vital, gairebé genetic. La natura i les altres persones com a colectiu són mes importants que l'individu. En una densitat de 13 millons a Tokio a cada racò hi ha una petita planta. La paraula temple és la mateixa que montanya. Pensem en la festa de la florida dels cirerers.
ResponEliminaCaldria que els catalans ens emmirallessim en la seva cultura d'esforç i lluita positiva en front de les adversitats de la natura que sempre estan confiats que les superaran.
Victor