Sé que visc el turbant del temps i avui, m’és dibuixat un vent  que ofega l’herba al jaç del sòl.És el maleit cavall d’aire qui en el parèntesi dels estels m’arrosega un gir cap a la mort. I m’ho deia el pròleg àrid d’idees sobre l’absurda pau armada i la disciplina sorda de l’esclau. Rabiós però pacient, espero fí al cap del cant de dotze llunes. |
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
dilluns, 18 d’abril del 2011
CANDANCHU
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada