Anaïs Nin va escriure que la vida és un procés
de transformació, un pas per una combinació d’estats, i que no ens podem
equivocar escollint-ne un per romandre en ell, perquè fer-ho... és morir. Així doncs, avui deixo d’escriure en aquest
bloc, el que abans em motivava a escriure cada divendres al vespre, ara
representa una obligació, i senzillament, no em ve de gust. “Dia ventós, tancat amb el meu portàtil al terrat
de casa. Pantalons amunt, samarreta d’esport vella de color blau. Les cuixes
calentes d’escalfar la cadira, decideixo tancar el meu bloc sense seguidors” Deixant pas a l’oblit per sempre més,
agrair-vos la vostra atenció. Seguiré sempre enyorant REGINALD PERRIN. |
Ohhhh !!
ResponEliminaSeguirem enyorant Reginald Perrins, amb l'esperança al menys, de publicar alguna aquarel·la, o be alguna reflexió sense preses ni obligacions, quan us vingui de gust...
Salut !!
ohhhhhhh!
ResponEliminaAra hauries de fer una selecció dels millors escrits i publicar un quadern gris. Hi ha escrits prou interessants reflexe d'una epoca i d'una mirada.
freecatdo
Ohhhh, jo anyoraré llegir-te. Era una entrafa d'aire fresc entre tant soroll imprés. Una gran abraçada.
ResponEliminaSalut,
Xavi
Moltes gràcies a tots!
ResponEliminaOstres!! Et trobarem a faltar. Potser hi ho tornes…
ResponEliminasense ho
Elimina