Diuen que Buda va dir que la nostra existència és
passatgera com els núvols de tardor. El problema que tenim és que només ens
fixem en els núvols quan ens perjudiquen. Els humans ens hem cregut que teníem el poder de moure els núvols per
dominar la pluja... però és mentida, hi
ha núvols tossuts que es queden immòbils a les muntanyes, enfilats a dalt de
les carenes, sense fer-nos cas, sense deixar-se domesticar, que només
baixaran quan baixin. Per tant, ens tocarà, altre cop, acceptar que tot allò
que ocupa temps i espai, com els núvols, té també el seu pes. Ens tocarà aprendre
a viure com el cel que contempla els núvols passar, sense ni tocar-los.
*******
Aclariment: el núvol del covid19 passarà, perquè aquest món mai ha estat fet de permanències.
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 17 de juliol del 2020
DEIXEM-HO PASSAR
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada