Vivia en la multitasca, sempre engrescat, vital,...
i de cop ve el virus i em para, i m’obliga a estar-me quiet en un paisatge alterat
que no he escollit, i resto reclòs a casa amb els meus. I començo a avorrir-me,
però al mateix temps la incertesa del què està passant se’m menja per dins.
Fins que em dic: prou! I decideixo acceptar la situació, i començo a viure la
vida a la velocitat d’un cargol, i ara llegeixo, i ara miro una pel·lícula, o
pinto, o llegeixo o escric, però de manera que només faig una cosa a cada moment.
A més a més, cansat de les tonteries que venen del món exterior, comprenc que
ara em toca estar a casa aïllat de tot i quan em parlen de fases els hi dic
que quan tot acabi que ja m’avisaran. I ara que a poc a poc m’estan obligant
a entrar en l’antiga normalitat, descobreixo que no vull, que em fa molta
mandra, i que decididament he decidit seguir confinat.
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 29 de maig del 2020
VULL EL MEU FUTUR CONFINAT
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada