Les guixetes del gimnàs cal tancar-les amb un cadenat que cadascú es porta de casa. El que tenia se’m va fer malbé i fa uns mesos vaig haver de comprar-ne un de nou. Me’l van donar amb tres còpies de la clau lligades totes en una anella petita. Just avui he decidit treure una clau i guardar-la dins la funda del mòbil. Feia dies que em deia, el dia que les perdis, adeu cadenat. Doncs just avui que he separat una còpia de la clau de les altres dues, quan torno de la dutxa i obro la guixeta per agafar la roba de vestir, resulta que no trobo les claus del cadenat. Miro que no hagin caigut a terra: no. Miro entre la roba que tinc mal posada damunt del banc del vestuari i... de cop, sento que cauen a terra d’entre la roba, amb tanta malastrugança que just s’insereixen dins la junta de les rajoles que serveix per desaiguar. Si hagués hagut la meva filla m’hagués dit: és el mal Karma!
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 14 de febrer del 2020
MALASTRUGANÇA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada