LA VANGUÀRDIA

La foto està feta a les 14:00h de dijous 20/02/2020. Els diaris els solen col·locar cap a les 9:00 del matí, just al vestíbul de l'entrada. Com pot ser que encara hi hagi tots aquests diaris gratuïts sense recollir? Abans hi havia gent de fora la facultat que entrava només per emportar-se un diari, i ara no els volen ni regalats. Què està passant? La meva teoria és que som massa els que estem farts de mentides i de propaganda partidista, tret d’alguns articles d’opinió, el que hi ha és molt de pamflet, i no només en aquest diari. Quan les coses es fan bé solen funcionar, quan et vens a un postor, només t’escolta qui et compra!

TEORIA DE LA RELATIVITAT

O llegeixo a twitter, o escriu @CarlotaGurt, i no puc evitar de copiar-ho literalment: “És obvi. La Relativitat Especial és una teoria de l’amor, perquè l’amor: Dilata el temps. Contreu les longituds. No el percep igual un observador extern que un observador intern." Sí senyora, vostè té tota la raó!

MALASTRUGANÇA

Les guixetes del gimnàs cal tancar-les amb un cadenat que cadascú es porta de casa. El que tenia se’m va fer malbé i fa uns mesos vaig haver de comprar-ne un de nou. Me’l van donar amb tres còpies de la clau lligades totes en una anella petita. Just avui he decidit treure una clau i guardar-la dins la funda del mòbil. Feia dies que em deia, el dia que les perdis, adeu cadenat. Doncs just avui que he separat una còpia de la clau de les altres dues, quan torno de la dutxa i obro la guixeta per agafar la roba de vestir, resulta que no trobo les claus del cadenat. Miro que no hagin caigut a terra: no. Miro entre la roba que tinc mal posada damunt del banc del vestuari i... de cop, sento que cauen a terra d’entre la roba, amb tanta malastrugança que just s’insereixen dins la junta de les rajoles que serveix per desaiguar. Si hagués hagut la meva filla m’hagués dit: és el mal Karma!

DINER ANÒNIM

El diner en efectiu és anònim, no permet saber qui compra què i a qui, i sempre ha existit, i crec que perviurà d’una forma o una altra, pels segles dels segles, a fi de bé, per tots els poderosos, perquè és la gran solució per a la corrupció. Una altra cosa és la gent vulgar (classes mitges i pobres). Sobre aquests, l’Administració amb el suport de la “mass media” i la banca (segurament ben redirigida per darrera), cada cop més, està collant perquè abandonem, el més aviat possible, l’ús del diner en efectiu, incentivant-nos per pagar a través del mòbil i la targeta. I això no és dolent de per sí, si no hi hagués darrera tot el control via “big data” que se’ns fa dels nostres hàbits, i que després impunement, i sense cap control, es ven i difon al millor postor. Conclusió: mentre pugui, seguiré fent cues als caixers per treure diners i mira que cada cop, volgudament, hi ha més cues per desincertivar-nos, faré cua encara que n’hi hagi un cada deu mil habitants i encara que no funcionin bé i no tinguin cap interès en arreglar-los. Paciència revolucionària!