M’estic dret a la cuina xerrant amb la meva parella. La meva filla obra la
porta, ve cap a mi i m’abraça. I, pausadament, com només ho sap fer ella, em
diu: “Ara, no t’estimo, però t’abraço perquè necessito alguna cosa que sigui molt tova.” Tot
molt afalagador.
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada