Escolto per ràdio mentre condueixo els
al·legats finals dels presos polítics catalans. Dignitat. Quedo trasbalsat.
Tanco la ràdio: el silenci em va bé. Un silenci que de cop ho envolta tot. Un
silenci ple de contingut. Un silenci que puc palpar, i quan tanco el puny
ferm... noto tot el seu pes. Un silenci que crida llibertat.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada