QUE ES FOTIN!

Avui vull parlar-vos dels finals de les pastilles de sabó, perquè a casa sempre ens hem negat a tenir sabó líquid en un dispensador. És un altre fenomen casolà curiós. A poc a poc, per l’ús, tota pastilla de sabó es va aprimant, fins que arriba el dia en que succeeix el primer punt crític del seu procés dramàtic de degradació: el trencament en dos de la prima pastilla de sabó. Aquest pas però no sol ser problemàtic, la gent de casa usa indistintament les dues parts amb prou comoditat i no passaria res si aquí s’acabés. Però la meiosis sabonera no ha fet més que començar, i en poc temps, cadascuna de les pastilletes primes es divideix altre cop en dues o més mini pastilletes de sabó. I aquí és quan comencen les dificultats: primerament costa agafar amb les mans una mini pastilla de la sabonera sense que et rellisqui, quan la tens, se t’escapa i cau just dins el forat de l’aigüera, i després perds miserablement el temps furgant amb el dit per treure-la del forat, i quan ho aconsegueixes et rellisca amunt i avall per les parets del vas de la porcellana mentre intentes caçar-la. És cert que després d’una estona de lluita entretinguda acostumes a aconseguir rentar-te les mans, però el problema es repeteix el següent cop  que entres al lavabo per tornar a rentar-te les mans. Estic segur que el que em passa a mi els hi passa a tots, no obstant, mai he aconseguit que ningú de casa tingués el gest, per iniciativa pròpia, de reposar les partícules de sabó per una nova pastilla de sabó. És cert que jo tampoc la reposo fins com a mínim haver  passat una setmana llarga de patiment, perquè sempre penso: que es fotin!.