Hi ha una llei , com a mínim de caràcter galàctic,
que fa que si estic llegint a casa tranquil·lament, assegut en una bona
butaca, o estirat al llit, de forma inapel·lable arribi algú de casa i, sense
cap mena de mania, em pertorbi reclamant insistentment la meva atenció, ja
sigui amb una demanda directa o iniciant una conversa que normalment no serà
gens transcendent. Això mateix en canvi no passa quan estic parlant per
telèfon o quan estic mirant la televisió (llavors solen asseure’s al sofà, al
costat meu, amb la boca tancada i amb els ulls buscant el comandament per
fer-se amb el poder i canviar de canal a la més mínima oportunitat). Per què passa
això? No ho sé del cert, però la única explicació que em convenç és pensar que
la meva família és d’una manera de ser que fa que davant la seva presència
que jo llegeixi els posi nerviosos, fins al punt d’ iniciar una croada de
forma immediata per aturar en sec la meva lectura. Com puc evitar-ho? Tampoc
ho sé, espero que algun il·luminat que em llegeixi aquí em doni la solució. Gràcies per endavant.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada