Si que és cert que la tecnologia sembla que ho
embolcalli tot, especialment dins el món de la gent jove, però hi ha sistemes antics
que perduren des del si de la humanitat. Tot ve de l’altre dia que vaig anar a
casa el meu fill que està estudiant, vivint sol en un pis. Quan vaig entrar
al seu lavabo, l’acumulació de cilindres de cartró era notòria (uns quants més dels que surten a la foto). Amb la mentalitat
de pare educador de tres fills... els vaig agafar amb la ferma intenció de
tirar-los a les escombraries. - Què fas? Deixa’ls on eren!-va cridar-me. Estranyat
li vaig preguntar perquè collons els volia. Clar i català em va dir:-Els vull
per saber quants n’hauré gastat al final de l’any, per saber quantes cagades
hauré fet al cap de l’any!-. Lògicament els vaig tornar al seu lloc. L’àbac
ja el van inventar els grecs, o els romans, no ho sé, i sempre ha estat una
bona eina per al càlcul d’operacions aritmètiques com pot ser el sumar.
Content de tenir un fill ancestral.
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 26 d’octubre del 2018
ÀBAC MODERN
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada