No condueixo, vaig de paquet al darrera. El
meu fill gran va davant, al lloc de l’acompanyant, i la seva mare condueix. Ella
mira endavant, a la carretera, i nosaltres dos mirem per la finestra lateral:
camps segats passen un darrera l’altre. Quan era jove totes les bales de
palla tenien forma prismàtica, jo n’havia carregat a mà dalt d’un remolc a
prop de Teruel. Guardar la palla en un bloc premsat fou el salt tecnològic que
acabà amb l’existència dels pallers. Ara les bales són cilíndriques perquè així
la seva mecanització és més fàcil. Li dic en veu alta al meu fill que no
entenc que si la terra gira, com sembla que gira, com és que al pagès no se
li escorren avall les bales de palla cada nit i les perd. Ell em respon que això
no passa perquè les lliguen a terra. Segur que anem bé!
********
Com he fet darrerament: a l’agost no publicaré. Bones vacances!
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 27 de juliol del 2018
PAL DE PALLER
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
bones vacances! no hi ha blog, no hi ha cròniques...
ResponEliminafreecatdo
Barreges la gimnàstica amb la magnèsia!!! Volem cròniques privades!
ResponElimina