El sentit de
l'olfacte no em
funciona bé. No sóc bo percebent les olors. Segur que seria
un autèntic desastre com a perfumista. No obstant, quan de cop sento una mala
olor, d'alguna cosa que s'està podrint al meu entorn, la pesta
se m'impregna en les profunditats de
les meves narius, i es clava en la memòria interna del meu ser, impedint-me
de realitzar cap altra tasca que no sigui la d'esbrinar quina és la font fastigosa que gosa
emprenyar-me, a mi, a través del meu sistema olfactiu. A casa es posen nerviosos...
.-ja ho descobrirem!-em diuen... i jo penso com pot ser que per ells, aquesta
no sigui com per a mi, la màxima prioritat vital del moment. Pensant-hi crec
que si tinc aquest grau d'especialització en males olors, si tinc aquest do
quasi sobrenatural, potser hauria de canviar d'ofici, perquè segur que amb la
merda que hi ha pel món amagada, em podria guanyar molt bé la vida
esbrinant-la.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada