Ella l'intenta convèncer. És un projecte que t’agrairan
els estudiants de la teva Universitat. Però ell, tossut, segueix dient-li que
no. Tot sembla perdut. Llavors ella deixa anar un: “... potser podria ser un
tema innovador que podries exposar al pròxim congrés de...”, i de cop... tot
canvia, ara, ell, si que ho troba interessant. I és que així funciona la
Universitat: cal fer mèrits fent ponències i publicant. Però potser el primer
que caldria ensenyar és aprendre a no publicar sinó hi ha res important a
dir.
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 1 de desembre del 2017
NO PUBLICAR
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Efectivament!! Això sí, tal com diu en Manuel Delgado, tot i ser important, no cal que ningú entengui el tema llevat del ponent.
ResponEliminaAmb el teu permís, comparteixo aquesta entrada al Facebook.