L’home engendra la vida expulsant fora d’ell l’esperma;
la dona engendra la vida retentint en
el seu sí l’òvul i l’esperma acollit. L’home associa la vida a deixar anar:
un conflicte solucionat és un conflicte oblidat, si no ho pot solucionar: oblida, no en treu res de preocupar-se de
les coses i ràpidament canvia d’objectiu; la dona reté: necessita omplir-se, revisar,
insistir, preguntar... per saber dels sentiments dels altres..., lenta a
gestionar els conflictes, conserva les angoixes, li costa oblidar. L’home s’enrabia
i s’enfada per allunyar l’altre d’ell: està més còmode sol; la dona plora i
demana a l’altre que se li apropi: el vol retenir, no vol estar sola. L’home
resol els conflictes en silenci, no parla fins que no ho té clar, sigui un èxit
o un fracàs; la dona resol els conflictes parlant, necessita explicar els
processos pels que està passant i així anar encaixant les peces per acabar
trobant una solució, pitjor o millor, però solució. El gran aprenentatge de l’home
és aprendre a retenir, el de la dona a deixar anar. Porto més de 32 anys
convivint amb ella i encara no ho he après!
|
Hauras de començar a pensar a fer un recull d'escrits i publicar el teu quadern gris. Ara que t'has fet gran de cop...
ResponElimina