Arribem
a København amb cotxe. Això no ho hem fet prou bé. Són els últims dies del
viatge i estarem a la capital. Hi ha un col·lapse brutal. No deien que
aquesta era la ciutat de les bicicletes?. Pensava que seríem els únics
irresponsables motoritzats!. Finalment descobrim què està passant: København Pride
(avui es celebra la festa de l’orgull gai a Copenhaguen). Déu ens ajuda i ens
guia fins un aparcament després de més d’una hora de retenció per fer pot ser
un quilòmetre. De l’aparcament a l’apartament llogat... caminant tenim quinze
minuts. Arrossegant maletes l’espectacle humà és extraordinari. Famílies a
peu, amb bicicleta, amb la cara pintada, joves alegres, gais desfermats van
disfressats, ments alegres i ments alcoholitzades,... de tot i més. Deixem
les maletes i tornem a la festa. Els següents dies descobrirem una ciutat
viva on no em faria res viure-hi a l’estiu.
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 10 de novembre del 2017
CRÒNICA SOBRE DANMARK (III)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada