  Sempre
m’he declarat anti-col·leccionisa. Mai no els he entès, és més, els trobo “raros”.
Gent obsessiva, monotemàtica, avorrida... però potser, ves per on, hauré de
canviar d’opinió. A Salàs de Pallars, un tal Sisco Farràs, s’ha dedicat a
guardar objectes de finals del segle XIX i principis del XX, fins al punt
que, ara, a Salàs hi ha vàries botigues tal com eren en aquella època: pots
entrar en una barberia on hi resa un cartell que ens diu que “medio mundo se
afeita con... FILOMATIC”; o comprar a
l’estanc cigarretes a granel liades al moment per l’estanquer, amb tabac
BONICOT que està “recomendado por todas las eminencias médicas” o si ho
prefereixes, i tens més poder adquisitiu, comprar un paquet de “CELTAS cortos
sin filtro”; o a la cotilleria escollir quina és la peça que t’escau millor
entre una excitant col·lecció de “fajas y sujetadores para jovencitas
y niñas muy sujestivos”; o a l’ultramarins aprendre que el ciri de la
processó de Setmana Santa te’l llogaven, mesuraven la longitud quan te’l
donaven i quan el tornaves, i que en pagaves un tant per centímetre consumit,...i
que precisament d’aquí ve la expressió “Sortir amb un ciri trencat” que vol
dir desviar l’atenció en una conversa, i és que si trencaves el ciri l’havies
de pagar per nou, i és clar que llavors tothom volia desviar l’atenció per no
haver-lo de pagar com a nou. També hi ha l’apotecari, el quiosc, la centraleta
de comunicacions, el bar... passejar per aquestes botigues és una experiència
cap al passat molt interessant. Una molt bona col·lecció d’objectes d’abans. Ei!
Val la pena!.
|
De tant en tant fumo amb pipa. Els fills
adolescents que es van fent grans i que abans em criticaven per fumar, ara
mostren certa curiositat. Me la deixaràs un dia? No, la pipa és 
Sempre
m’he declarat anti-col·leccionisa. Mai no els he entès, és més, els trobo “raros”.
Gent obsessiva, monotemàtica, avorrida... però potser, ves per on, hauré de
canviar d’opinió. A Salàs de Pallars, un tal Sisco Farràs, s’ha dedicat a
guardar objectes de finals del segle XIX i principis del XX, fins al punt
que, ara, a Salàs hi ha vàries botigues tal com eren en aquella època: pots
entrar en una barberia on hi resa un cartell que ens diu que “medio mundo se
afeita con... FILOMATIC”; o comprar a
l’estanc cigarretes a granel liades al moment per l’estanquer, amb tabac
BONICOT que està “recomendado por todas las eminencias médicas” o si ho
prefereixes, i tens més poder adquisitiu, comprar un paquet de “CELTAS cortos
sin filtro”; o a la cotilleria escollir quina és la peça que t’escau millor
entre una excitant col·lecció de “fajas y sujetadores para jovencitas
y niñas muy sujestivos”; o a l’ultramarins aprendre que el ciri de la
processó de Setmana Santa te’l llogaven, mesuraven la longitud quan te’l
donaven i quan el tornaves, i que en pagaves un tant per centímetre consumit,...i
que precisament d’aquí ve la expressió “Sortir amb un ciri trencat” que vol
dir desviar l’atenció en una conversa, i és que si trencaves el ciri l’havies
de pagar per nou, i és clar que llavors tothom volia desviar l’atenció per no
haver-lo de pagar com a nou. També hi ha l’apotecari, el quiosc, la centraleta
de comunicacions, el bar... passejar per aquestes botigues és una experiència
cap al passat molt interessant. Una molt bona col·lecció d’objectes d’abans. Ei!
Val la pena!.
