MICRONACIONS

Al món hi ha gent per tot. Acabo de llegir el llibre “Atles de les Micronacions” de Graziano Graziani. Hi ha històries genials de gent genial que un dia decideix fundar la seva pròpia micronació. Per exemple el Principat de Sealand que fou fundat l’any 1967 per l’anglès Paddy Roy Bates. Sealand no és més que una plataforma de metall i formigó al mig del Mar del Nord i on només s’hi pot arribar en vaixell o en helicòpter. Paddy envoltat d’un petit grup de persones decideix instal·lar-se a la plataforma quan és buida, i sense mandra s’autoproclama Sa Altesa Roy I per tot seguit donar a conèixer al món una nova nació: Sealand. La vida és difícil en la foscor i el fred del Mar del Nord, absolutament desconnectats del món, especialment a l’hivern. Però poc a poc fan el lloc una mica més habitable. Emet segells de Sealand que ara són autèntiques rareses pels amants de la numismàtica i emet passaports a qui els vulgui pagar a canvi de la ciutadania de Sealand. Poc a poc Sealand esdevé més coneguda. Crea una banca amb el suport d’un amic anglès i un company alemany redacta la nova constitució de Sealand. Però un dia que Paddy està a Londres fent gestions, l’alemany i l’amic anglès s'alcen fent un cop d’estat a Sealand, i el primer s’autoproclama nou Rei i el segon Primer Ministre de Sealand. Quan Paddy se n’assabenta no perd ni un moment per reclutar un petit exercit de mercenaris, i una nit de lluna nova decideix envair la plataforma. L’èxit és contundent i l’amic anglès i l’alemany són fets presoners. Anglaterra reclama l’alliberament del seu súbdit i Roy I després d’un breu estira i afluixa l’allibera. Alemanya fa el mateix, però Roy I, en aquest cas, no cedeix. Passen els mesos i Alemanya decideix enviar un diplomàtic a Sealand per negociar l’alliberament del seu súbdit, i precisament aquest fet, és el que genera “de facto” un reconeixement implícit de Sealand com a nació. Actualment Sealand està regida pel príncep Michael I, fill legítim de Roy I, i l’acaba de posar en venta argumentant que ell i la seva família “estan una mica cansats de viure aquí”. Senzillament genial!