MANETES

Estaven tots a casa al vespre, dispersats, cadascú fent la seva, quan de cop es va sentir un fort terrabastall. Algú ha pres mal?. No, tots estàvem bé. Inspeccionant la casa descobrirem que l’armariet del quarto de bany petit havia caigut. Més feina!. Fent de pare que tot ho arregla vaig dir, quan pugui miraré si ho puc reparar. Divendres, quan estava sol a casa, no vaig dubtar i vaig veure clar que havia arribat el moment d’actuar. Vaig comprar quatre pletines de ferro més algunes més de velles que ja tenia a la caixa d’eines i amb un filaberquí i quatre cargols vaig arranjar el moble. Una autèntica “xapusa”, però un cop penjat al seu lloc, ha quedat perfecte... i de fet ningú m’ha dit res en contra. I és que com que sóc tant manetes no puc permetre que els altres inspeccionin com faig la feina i he d’escollir l’anonimat de la solitud per poder treballa tranquil·lament.