A mi si que m'agradaria que em salvessin!
|
Dia plujós tancat amb el meu portàtil al vàter de casa. Pantalons abaixats, xandall descremallat i samarreta imperi de color blanc. Les cuixes calentes de l'estona que porto ... assegut a la tassa. Perquè no tenir un compte truiter i un bloc sense seguidors. Innovaré!. Tinc el ferm propòsit de re-inventar la roda quadrada! ENYORANT REGINALD PERRIN!
divendres, 28 d’abril del 2017
divendres, 21 d’abril del 2017
SOMNI DEL 8 AL 9 D’ABRIL
divendres, 14 d’abril del 2017
MORT PLANIFICADA
Decidir fermament no morir-me mai en divendres (he de tenir temps per penjar un article aquí). Estar segur que aquell cap de
setmana que em queda, l'últim, és per mi, vull dir: estar segur de que no hi hagi cap activitat/obligació de tipus familiar.
Gaudir plenament. Diumenge al vespre, o dilluns al matí a tot estirar..., amb decisió, fer
el fet.
|
divendres, 7 d’abril del 2017
UN DIA A ISTAMBUL
Escric
des del meu Istambul. He arribat aquest matí. Necessitava escapar-me de la meva ment. Passejo pel
marge del Bòsfor: m’embriaguen els corrents marins d’aquest canal estret que
uneix el Mar Mediterrani i el Mar Negre..., camino fins que em fan mal els
peus, just en el moment en que ja no puc més, veig arribar una barcassa
atrotinada que, ara quan acabi d’atracar, em permetrà matar la gana que tinc menjant-me un balik ekmek cuinat a la mar (és un entrepà de peix acabat de
pescar i fregit, fregit damunt la pròpia barca). Recuperat torno a caminar: a
mig creuar el pont de Gàlata, m’aturo i recolzo el cul a la barana oposada d’on
desenes de pescadors tiren les seves canyes cap a una mar una mica més salada
que la nostra. Mirar-los és entretingut. Ningú m’espera, tinc temps. Espero
força estona fins que veig la primera canya recollir un peix... no és gaire
gros, però l’home queda content quan el desenganxa de l’ham i el posa dins la
cistella de vímec. Gàlata uneix els
dos continents, és el pont entre dues cultures, un pont que mai hauríem de
fer volar si volem fer d’aquest món un món per tots els homes, un món sense immigrants.
Al vespre, no puc resistir gastar-me
els diners amb un bon sopar a la plaça Taskim, més de carn i sempre una mica
més econòmic que a Kumkapi, el barri dels pescadors, on saben cuinar el peix fantàsticament.
Dubto entre escollir Kuzu dügüm
Kizartmagi (corder cuinat amb canyella, ceba i iogurt) o Tepsi Böregui (milfulles de verdures i
carn picada força picant). Em decanto pel segon i de postres un bon kahve
servit dins d’una tassa ben petita (el bon cafè turc). És fa tard ja. El
somni que em va induir un amic el divendres
dia 31/03/2017 per whatsapp està a punt d’acabar. Toca espavilar-se per no
perdre l’avió. La cultura dels que em són diferents mai ha de ser la cultura
dels immigrants, també és meva, constitueix la riquesa de tota la humanitat.
*******
(Mestre, dedicat a tu,
amb tota la meva amistat , i tot i les nostres diferències: “Chupa del frasco, Carrasco!” )
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)