TORRE DE BABEL

Vaig amb metro. Feia temps que no ho feia. Al metro ho es llegeix o s’escolta la conversa dels altres. Avui escolto. Escolto però no entenc res. Tinc la temptació varis cops de preguntar a cada parella en exercici de comunicació quin collons d’idioma parlen. Però no ho faig en cap dels casos. I per tant em resigno a restar per sempre ignorant. Quan baixo del metro prenc el passadís sòrdid que reconec haver fet fa anys moltes vegades. El lloc no ha canviat, els habitants si. No puc deixar de pensar com m’agradaria poder parlar totes les llengües que he sentit.