ZYGMUNT BAUMAN

Zygmunt Bauman va morir el 9 de gener d’aquest 2017. El seu mèrit, per mi, és que va saber definir la nostra societat actual amb molta clarividència. Zygmunt escrivia que: “La modernitat líquida és una civilització d’excessos, redundància, desaprofitament i eliminació de deixalles; on l’economia tendeix cap a la producció d’allò efímer, volàtil i precari.” I advertia que aquest sintema ha creat “una societat de consumidors i de la cultura d’aquí i ara, inquieta i en permanent canvi. Una societat que promou el culte a la novetat i a les oportunitats atzaroses,... on lo nou ja és vell,.... on necessites córrer amb totes les teves forces per quedar-te al mateix lloc, i córrer el doble de ràpid si vols anar a algun lloc”. Oblidant que “allò que s’aprèn ràpid, s’oblida ràpid”, perquè “la cultura líquida moderna ja no és una cultura d’aprenentatge i acumulació”, sinó  que se’ns apareix com “una cultura del desinterès, de la discontinuïtat i de l’oblit” on permanentment som envaïts per  múltiple informació “curta, momentània, anecdòtica i superficial” i on  “la capacitat per conservar, guardar, cuidar i preservar han perdut tot el valor en favor de la (penosa, vergonyosa i lamentable) capacitat per llençar”. Llegir Bauman –que és fàcil- val la pena, i que el llegir ens faci conservar la seva saviesa. Mentrestant, ara quan camino pel carrer, i de cop m’adono que vaig amb un coet al cul, paro, i prenc consciència de caminar a poc a poc, amb passes llargues i lentes, atent al meu voltant: m’és l’única manera de frenar aquest món.