EXTRATERRESTRES

Ja hi són aquí entre nosaltres, “tenen antenes parabòliques i tarifa plana telefònica perquè sempre han de sintonitzar”, perquè sempre ho han de saber tot de nosaltres… fins el dia que els hi donem de berenar  “pa bimbo amb tulipan, els hi montem una orgia piromusical i els hi explotin els genitals”. (Lletra robada d’Extraterrestres d’Antònia Font)

PP FOREVER

Les nou del matí d’un dia de cada dia. Marxo cap a la feina just després d’haver posat la Roomba en marxa. Quan passo la clau de la porta de casa puc escoltar com s’apropa amb el seu rum-rum. Baixo per l’escala i el silenci d’aquest matí és pertorbat per una altra Roomba rum-rumejant darrera la porta d’un veí. I al pis de sota em passa el mateix. No puc evitar pensar que passarà el dia que totes les Roombes de l’escala, de la ciutat, del país, de la península... fartes del seu esclavatge, s’aixequin en rebel·lió per aconseguir la seva llibertat. I és llavors que veig clar quan de bé ens fa el govern del PP del Sr. Mariano Rajoy, perquè ell, estadista com és, ja ha previst el dia que el motí Roombero esdevindrà, i sap que només el preu elevat de l’electricitat ho podrà aturar.

DOBLE MITJÓ

Estic a l'oficina treballant. El seu inici és imperceptible. Un deix d’incomoditat mal identificat. Poc a poc però, va avançant, pràcticament sense adonar-me del procés. Fins que de cop arriba i s’apodera vertiginosament dels meus peus. I dels peus s’escampa cap a la columna amb un gelor que em gela l’espatlla. Moment en que desespero perdent la concentració pel que estava fent per prendre consciència clara de que senzillament tinc fred. Davant de tanta desesperació, finalment he hagut de prendre la no fàcil decisió d’abrigar-me els peus posant-me un doble mitjó: un prim de cotó i un gruixut de llana per damunt. I he dit que es tracta d’una no fàcil decisió perquè verifica el que comença a ser innegable:  que em faig gran.

ZYGMUNT BAUMAN

Zygmunt Bauman va morir el 9 de gener d’aquest 2017. El seu mèrit, per mi, és que va saber definir la nostra societat actual amb molta clarividència. Zygmunt escrivia que: “La modernitat líquida és una civilització d’excessos, redundància, desaprofitament i eliminació de deixalles; on l’economia tendeix cap a la producció d’allò efímer, volàtil i precari.” I advertia que aquest sintema ha creat “una societat de consumidors i de la cultura d’aquí i ara, inquieta i en permanent canvi. Una societat que promou el culte a la novetat i a les oportunitats atzaroses,... on lo nou ja és vell,.... on necessites córrer amb totes les teves forces per quedar-te al mateix lloc, i córrer el doble de ràpid si vols anar a algun lloc”. Oblidant que “allò que s’aprèn ràpid, s’oblida ràpid”, perquè “la cultura líquida moderna ja no és una cultura d’aprenentatge i acumulació”, sinó  que se’ns apareix com “una cultura del desinterès, de la discontinuïtat i de l’oblit” on permanentment som envaïts per  múltiple informació “curta, momentània, anecdòtica i superficial” i on  “la capacitat per conservar, guardar, cuidar i preservar han perdut tot el valor en favor de la (penosa, vergonyosa i lamentable) capacitat per llençar”. Llegir Bauman –que és fàcil- val la pena, i que el llegir ens faci conservar la seva saviesa. Mentrestant, ara quan camino pel carrer, i de cop m’adono que vaig amb un coet al cul, paro, i prenc consciència de caminar a poc a poc, amb passes llargues i lentes, atent al meu voltant: m’és l’única manera de frenar aquest món.