SOMNI DEL 21 AL 22 DE GENER

Tot passa dins d’un carrer d’un soc d’un país àrab. Estic jo amb dos o tres persones més que no identifico però que van amb mi. El carrer on som fa pujada, és estret i està ple de gent mercadejant. És un bullici. Som estrangers i la gent ens mira. Tenim clar que és el que hem de fer, robar cadascú un cistell ple de taronges i córrer carrer amunt fins arribar fora ciutat, on estarem salvats. A la de tres cadascú de nosaltres pren un cistell de taronges i comença a córrer. Llavors es desferma una tensió màxima i tot s’esvalota: crits, insults empentes, ens persegueixen, esgarrapades, travetes i quan estem a punt d’assolir la fita ens enganxen... i llavors tot torna a començar: tot passa dins d’un zoco d’un país àrab.... La història s’ha repetit exactament  igual quatre o cinc vegades, fins que al final, em sentia tant extenuat que m’he despertat. Son les dues.