BREU CRÒNICA DE VACANCES II: IMATGE PERSONAL

No em pot deixar de sorprendre la seva estètica en el vestir. Sempre un punt d’altre temps. Elles adoren els tons pastel, les flors i els collarets de perles grosses. Ells els tons grisos y les sabates acabades amb punta. Cordialitat. Sembla que els hi espanti el contacte físic amb els desconeguts que els hi presenten. Cap petó, just una encaixada de mans distant, ni massa fluixa ni massa forta, correcte, com ha de ser. Tenen una mirada perduda. Hi són, però no hi són. T’escolten però no els agrada parlar massa. No obstant, tot seguit, són capaços d’agafar-te una guitarra i cantar-te el “twist and shout” dels Beatles.