PETITS PLAERS TEUS

La teva ment és inescrutable. El rellotge del meu cor s’atura. Les pàgines del calendari de darrera la porta deixen de passar. La nostra casa venia amb el jardí inclòs: plena de flors. Plena de flors extraordinàries que no coneixíem i de les que res millor em pogut fer que inventar-ne el seu nom.  Fa anys que tenim un jardí  de noms de plantes inventades. M'assec amb una admiració somorta davant del que només jo comprenc de tu. Parles amb una veu dolça i suau com la d’una locutora de programa de ràdio nocturn de jazz: -moltes gràcies- em dius. Només jo se com et dona plaer inaugurar la pasta de dents. Que tothom s’adoni que tot és perfecte tal com està, i quan  un dia les  plantes enfiladisses facin desaparèixer la nostra casa entre el fullam, segur que tu i jo ens convertirem en aquella flor salvatge que només l’univers pot abastir.