Sembla que tímidament arriba el fred. Busco i rebusco dins l’armari
on guardo les peces d’hivern. No fa prou fred però anar a cos de camisa em
comença a ser incòmode. No les trobo i crec recordar que la meva dona me les
va fer llençar l’any passat per velles. Li pregunto però no ho recorda. Penso
que no pot ser que totes fossin
velles!. Finalment, dins una bossa grossa de tela on hi ha els mitjons de
llana, les trobo. Les desplego feliç. Quan era jove i veia el meu pare amb la samarreta per dintre
els pantalons, abans de posar-se la camisa, el criticava dient-li antiquat. Ara
sóc jo qui no podria renunciar al benestar i al glamour de portar sota la camisa una fabulosa
samarreta imperi blanca... sense importar-me, gens ni mica, allò que puguin
pensar els meus fills de mi. I a la meva dona?
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada