MISTERI RESOLT

Sempre m’havia preguntat el perquè. De petit buscava infinites explicacions, explicacions senzilles però plausibles, aquelles que era capaç de comprendre, i em deia a mi mateix que segur que sabien nedar. A la universitat, la meva formació d’enginyer em va permetre afirmar que aquells fenòmens de surabilitat només es podien explicar en base a la proporcionalitat establerta  entre el pes i el volum de l’element en qüestió. Però calia anar més enllà, em calia saber quin era el factor clau que definia el grau de relació necessari que garanteix la seva flotabilitat?. I ves per on, als 46 anys, en ple procés productiu, llegint una estúpida revista recollida no se d’on i no se per qui, però present al lavabo de casa, m’explica que les bactèries gastrointestinals, en funció de la tipologia de l’aliment ingerit, en funció de la velocitat i intensitat de la masticació, durant el procés digestiu, poden produir  més gas de l’habitual, quedant aquest retingut en la retícula de les femtes excretes, fent així que  la proporció pes/volum disminueixi fins el punt crític que permet que flotin. Per tant: MISTERI RESOLT!, ...però ara em pregunto: si el gas queda retingut com és que foten tanta pudor?