EL PLAER D’UN SEGON SON

Aixecar-me aviat. Sentir el silenci dels somnis dels altres. Abrigar-me perquè ha fet fred aquest mes. Obrir el llibre i llegir pausadament com s’entrellacen històries d’un “Jo Confesso” que ja voldria tenir aclarit. Passada una hora llarga notar sobre els ulls la pressió còsmica que em convida a una posició horitzontal. Tancar el llibre per la pàgina que comença: “...vaig perdre per sempre les meves dones.”, sabent que la plaça serà fermament custodiada pel punt, que em va fer la meva filla, fins que jo hi torni. Treure’m el jersei. Estirar-me al llit tapant-me amb el fi llençol fred. Adormir-me imperceptiblement dins el plaer d’un segon son trencadís.