Torno a fer ioga, ja ho vaig dir fa poc. Rellegeixo unes notes
antigues profundament senzilles que havia copiat a mà, en una llibreta, quan era bastant més jove:
“El ioga és l’esforç per
experimentar personalment la pròpia divinitat i a continuació aferrar-te per
sempre a aquesta experiència . El ioga tracta del domini d’un mateix i de
l’esforç continuat per deixar de barrinar incessantment sobre el passat i de
preocupar-se pel futur i buscar, en canvi, una presència eterna de la qual
puguis contemplar-te a tu mateix i tot el que t’envolta amb aplom.”
“El guerrer espiritual és una persona que ha desenvolupat una classe
especial de coratge. El guerrer espiritual segueix tenint por, però tot i així és prou valent
per gaudir del patiment, per relacionar-se obertament amb la seva por
fonamental i extreure’n sense fugir les lliçons de les dificultats.”
“El lloc on reposa la ment és el cor. L’únic que sent el cap tot el
dia és repicar de campanes, soroll i
discussions, i l’únic que vol és quietud. L’únic lloc on la ment pot trobar
la pau és dins el silenci del cor. És aquí on has d’anar.”
Ara tanqueu els ulls..., escolteu-vos vàries respiracions
deixant-les fer..., connecteu amb el vostre cor i feu un parell més de
respiracions volgudament profundes i... bé, no?
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada