Escolto Wim Mertens gràcies al gira plats arreglat. Recupero les
sensacions d’aquesta música minimalista obsessiva que tant odia la meva
companya i que tant m’agrada a mi. Sempre m’he sentit atret per la música
repetitiva. Em fascina els bucles eterns dels mantres
i de les pregàries, perquè transporten la meva ment a un silenci intern molt
profund,... preorgàsmic. De fet cada cop estic més convençut del poder
terapèutic de la música. Que consti que parlo sense coneixement de causa
només empès per les meves pròpies sensacions. Penso que és molt possible que cada
freqüència vibracional sigui capaç d’entrar en conjunció amb els diferents
òrgans dels nostre cos, de forma que, l’ona energètica interaccioni de forma
sanadora en el seu sí. Això explicaria el misteri del perquè la música ens
provoca tants sentiments. Sota aquesta base argumental, l’òrgan rei del
nostre ésser és el cervell, i essent com és un cervell pervertit, a qui li
agrada buscar el plaer i la recompensa, les vibracions del cant espiritual l’ajuden
en aquest procés. Vés a saber sí acabaré fent de monjo.
|
he buscat al youtube aquest Wim Mertens i hi ha molt links del "close cover" que l'he trobat enganxosa. Em sembla que ja te n'havia parlat, per musica tendra busca la youtube Юлия Гридасова
ResponElimina