NO TAN DESCONEGUT

Al davant de casa viu un escriptor.  Crec que escriu novel.la juvenil. Se que fa poc ha guanyat un premi  perquè va sortir als diaris. Fou llavors quan vaig saber quin era el seu ofici. Abans però, jo ja el tenia vist pel barri.  Compartíem, i encara compartim, botigues on tots dos en som clients. Coincidim al forn de pa, coincidim als queviures, coincidim a l’embotit i també a la pagesa on cada dissabte, al mercat, comprem la verdura. També ens creuem pel carrer. Ell té un tarannà obert, és d’aquells qui es fa el simpàtic amb les botigueres, però jo sempre l’he vist un pèl estirat. Com que fa anys que ens creuem les mirades hi ha un punt de complicitat, un saber-nos veïns sense coneixe'ns, un et podria saludar però m’ets un perfecte desconegut. Però ara les coses han canviat entre ell i jo: jo tinc més informació sobre ell que no ell de mi,... i això, sense cap dubte, em concedeix certa avantatge competitiva.