STOCKOUT

Feia setmanes que ho veia a venir. De divendres a divendres se’m confirmava la meva por. Primer fou només un dubte, després una certesa. La permanència al llarg de quasi tres anys podria fer pensar que una  temuda sequera  temàtica n’era la causa, però aquesta explicació, tot i que parcialment vàlida, no s’ajustaria a la realitat dels fets. Els motius inspiradors mai falten però bé és cert que arriben quan arriben, de forma desordenada, a batzegades, ara dos de cop i més tard, no hi ha res a dir. Però el dia a dia arrossega exigències que jerarquitzen les activitats que un ha de, pot, vol i desitja fer. És per això que des del primer dia vaig tenir clar que m’era del tot necessari treballar sota un estoc de protecció per evitar el possible stockout. Hi així ha estat fins avui que he inevitablement he trencat l’estoc. Angoixat per no poder servir la meva comanda setmanal, absolutament obligat per les circumstàncies, escric aquest article d’emergència, per poder complir amb la meva auto-obligació de publicar cada divendres un article en aquest bloc.