SOMNI DEL 22 AL 23 D’OCTUBRE DE 2013

La meva dona i jo hem d’anar cap a Aragó. Hi anem amb l’autocar de línia que surt des de Barcelona. No ser què hi anem a fer. Quan ja portem una estona de viatge l’autocar surt de l’autopista per aturar-se a una àrea de servei, però enlloc de parar, el conductor entra amb l’autocar cap a dins l’edifici de serveis, introduint-se pels passadissos cap als lavabos, el conductor un cop dins el wàter d’homes, atura l’autocar davant un urinari, obra la porta, i sense baixar de l’autocar, fa la pixadeta. Quan tornem a córrer per l’autopista li dic que la pròxima vegada aturi el vehicle que així podrem estirar les cames i pixar tots. Més tard el conductor torna a parar en una àrea de servei, i com l’altre vegada fot l’autocar cap a dins el lavabos, però just quan ha de passar per la porta del wc d’homes, l’autocar ha de girar i queda encallat entre el marc de la porta i les parets del passadís. No puc estar-me de dir-li que jo ja li havia dit. La meva dona i jo baixem de l’autocar i sortim a fora a estirar les cames i a prendre un cafè. Hi ha un grup d’adolescents d’una escola que van de viatge de final de curs asseguts en unes taules de pic-nic mirant l’autocar encallat. Se’n foten de la situació. Finalment (no ser com?) el conductor aconsegueix alliberar l’autocar, llavors ens pita amb el clàxon, fent un gest indicant-nos de que pugem. Ens acomiadem entre rialles dels estudiants i prosseguim el nostre camí. Em desperto però no miro l’hora.