OLIUS

Hi ha tradicions impagables. A principis d’agost,  Olius celebra la seva Festa Major en honor al seu patró Sant Esteve, protomàrtir, perquè fou el primer màrtir del cristianisme. La crònica periodística del diari digital “NacióSolsona.cat” parlava d’una “lluïda” festa, i afirmava que “les temperatures plenament estiuenques afavoriren una gran assistència de públic, i el treball, alegria, il.lusió i esperit comunitari de la gent féu que tothom pogués gaudir d’una verdadera festa grossa”. Però si fa temps volia publicar aquest article és pel fet diferencial d’aquesta festa. Olius és un municipi molt extens que pràcticament envolta la ciutat de Solsona. La seva població la formen centenars de masies escampades pel territori i, antigament, per torn rotatiu, cada masia era l’encarregada de subministrar el pa del dia de la Festa Major (ara no ser si totes fan una contribució solidària i encarreguen el pa al senyor forner). I és que el pa constitueix l’eix central de la festa i després de celebrar la Missa solemne a les dotze del migdia, es fa una molt breu processó que no recorre ni cinquanta  metres per darrera de la parròquia, i a continuació, es beneeix el pa aportat per la masia que li toca, per tot seguit, donar una barra de pa beneït,... si una barra de quart  tal qual, a cadascú dels presents, siguin grans o petits. A tothom se li dona una barra de pa beneït i un pom de formoses flors. Ja són les dues de la tarda, i a ple sol comença a sonar, a través de l’amplificador, la veu d’un músic solitari  que acompanyat del so electrificant d’uns teclats canta “si Adelita se fuera con otro...” sota la protecció d’un paraigües vermell de la casa Frigo. La gent  amb la barra sota el braç i el pom de flors a la mà, fa un corralet al voltant de la plaça on es fa el “ball-vermut”. La resta es pot imaginar, una mica de coca per picar, abundants porrons plens de barreja ben fresca que passa sola i molta calor.  Heus ací una Festa Grossa!